Carta De Un Compañero Desde La Cárcel De Brians II: CIRE, Huelgas De Hambre Y Presos Sociales.

Compartimos una carta que nos ha llegado de un compañero que se encuentra preso en la cárcel de Brians II, en Barcelona. El compa trata distintos temas, especialmente en relación a lxs presxs sociales, las huelgas de hambre y el necesario apoyo y repercusión desde la calle y sobre el CIRE (Centre d’Iniciatives per la reinserció), el paraguas que engloba el conjunto de empresas que se lucran y se benefician en las cárceles de Catalunya. El cartel de arriba es de una marcha en bicicleta al talego, en Iruña, para este domingo 24 de octubre.

Septiembre 2021. Prisión de Brians II.

Ep! Desitjo que estiguis molt bé kompa!

Mola molt que hi hagi penya compromesa amb el tema, perquè aquí les nostres veus són gairebé mudes.

Ja estic aquí al chavolo i han passat recompte. Avui les safates del menjar estaven ben brutes… Ens paguen uns misers 120 euros al mes i ens fotem un fart de currar que no vegis i clar, a més dones la cara a tot el mòdul i és complicat. “Échame mas. Guárdame arroz. Dame 1 mocho” etc etc. I ja et dic, com no et facis respectar et mengen. Puto CIRE! Si fos per mi no treballaria, però no vull dependre de la familia ni dels trapis. Estic intentant aconseguir poder entrar a cuina o bugaderia, que paguen una mica més.

Per cert, saps que a bugaderia (CIRE) es renta la roba del “Centre d’alt rendiment del Barça”? I que als tallers es fan llençols d’hospitals? I al 2010 es feien llençols del Corte Inglés pagats a 0’4 cèntims el llençol. I aixi podría continuar…

Aquí hi ha penya molt tocada… molts anys de talego, droga, medicació… doncs és el que passa. A mi em va salvar estudiar. Si no m’hagués donat per l’estudi el derrape cerebral que tinc ja seria psiquiàtric jajajaj. És una llastima veure gent que passa anys i anys jugant al parxís. Jo tinc una batalla amb el temps, encara que perduda.

Tinc la llibertat pel 2022, però tinc un judici pendent pel que em demanen 5 anys per robar una play-station 4. Sí, sí. Va ser un furt! Però els mossos ho van convertir en robatori amb intimidació fent dir al nano de la tenda que el vaig amenaçar. Encara no tinc data de judici. És la quarta vegada que els mossos de Martorell m’acusen de robatori amb intimidació. De les altres 3, dos vegades es va demostrar que havia sigut un furt, una altra que no havia sigut jo. I ara a veure què passa.

Aquí hi ha un paio, X, que està xapat en 1r grau, ell sempre està xapat. Té un protocol especial rollo Annibal Lecter. És un tio amb un coco increíble. De tant talego s’ha quedat fixe als xupanos. Va de presó en presó rollo FIES camuflat.

Respecte a la informació que em feu arribar moltes gràcies. S’agraeix tenir info de l’exterior, de noticies i d’aportacions i textos del que va dient la penya de dins. Respecte a la proposta del XX, de fer 5 dies de vaga cada mes per denunciar els primers graus i les mesures COVID a mi em sembla bé. Però penso que és indispensable que hi hagi cert suport i movilització de l’exterior. L’altre dia vaig poder veure els 14 punts de la taula reivindicativa, que encara no els sabia. Però això, que penso que d’alguna manera s’hauria d’aconseguir cert suport de l’exterior, que aquestes reivindicacions i les acciones que es duguin a terme arribin d’alguna manera a la societat, o almenys a part d’aquesta.

Jo en comptes de fer vagues mensuals les faria bimensuals perquè doni temps a coordinar-se fora. Sobre tot aquest tema, jo no sóc en aquesta llista i mira, em molaría parlar abans amb penya i intercanviar opinions i coneixer-nos encara que sigui a través del paper. Perquè no tinc el peta de ningú, aixi que si m’ho vols passar… Aleshores, això que et deia, que em fa cosa plantejar debat si no estic formant part del col·lectiu. Però jo estic difonent tot això aquí dins com si fos un testimoni de jehovà jajajja.

Jo no sóc pres polític, sóc pres de les males polítiques i robava per culpa de les adiccions. De vegades fins i tot el món anarka deixa de banda els presos amb problemas d’adiccions, sense tenir en compte que molts vam començar amb la lluita, sans i serenos, però de vegades les coses es compliquen. Com tu dius, no hi ha gaire compromís, perquè donar la cara per un tio que va robar a un currante per xutar-se “no ven gaire”. Així com als 80 van inundar d’heroina el país basc (mejor yonquis que etarras), doncs ara en certa manera és el mateix. Perquè la delinquència funcional és un dels pilars bàsics del sistema jurídic. I “mejor adictos o presos que libre-pensadores”.

Escrivint m’ha passa’t la tarda volant. Cuida’t molt. Anims i endavant! Una abraçada ben forta. Salut!!!

Sé el primero en comentar

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.